Els Mossos d’Esquadra investiguen un brutal succés a Sabadell on una dona ha apunyalat el seu marit en defensa pròpia, ja que aquest l’hauria intentat agredir sexualment.
Un violent succés ha sacsejat aquesta nit la ciutat de Sabadell, al Vallès Occidental, quan una dona de 58 anys ha apunyalat el seu marit al pit i al braç dins del pis que compartien al carrer d’Ordesa. la dona ha alertat els serveis d’emergències després de l’incident, assegurant que havia actuat en defensa pròpia davant d’una agressió sexual per part del seu marit.
En arribar al domicili, els Mossos d’Esquadra han trobat l’home amb ferides greus i perdent sang, i immediatament l’han traslladat a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell per rebre assistència mèdica urgent. La dona també ha resultat ferida durant l’enfrontament i ha estat atesa pels serveis sanitaris. Concretament, segons la dona l’home l’ha agredit amb un pal d’escombra, fet que li hauria provocat una fractura al braç. Per aquest motiu, va ser traslladada d’urgència al CUAP Sant Fèlix.
Investigació oberta
La investigació continua oberta per aclarir els fets amb detall i determinar si es va tractar d’un cas de defensa legítima o si existeixen altres circumstàncies rellevants. Els Mossos han detingut la dona com a suposada autora d’un delicte de temptativa d’homicidi, però el cas encara està sota instrucció.
Els veïns de la zona han expressat la seva inquietud per l’incident i molts segueixen amb atenció l’evolució de la investigació. Aquest tipus de fets posa de manifest la complexitat i gravetat de les situacions de violència en l’àmbit de la parella.
Quines són les lleis sobre defensa pròpia a Catalunya?
La legislació espanyola reconeix el dret a la legítima defensa, que pot eximir de responsabilitat penal una persona que agredeix el seu atacant per protegir-se. Aquest principi està recollit a l’article 20.4 del Codi Penal i s’aplica també a Catalunya, ja que el dret penal és estatal.
Perquè una agressió es consideri legalment defensa pròpia han de complir-se tres condicions: que hi hagi una agressió il·legítima real o imminent, que la resposta sigui necessària per aturar-la i que la persona que es defensa no hagi provocat el conflicte. Si falta algun d’aquests elements, l’actuació pot deixar de considerar-se legítima defensa i passar a ser delicte o, com a màxim, una atenuant.
Proporció i context
Els tribunals analitzen cas per cas si la reacció era inevitable i adequada al perill existent. La jurisprudència recorda que la legítima defensa no és un permís general per causar danys, sinó una excepció quan la persona actua per evitar un mal major en una situació de risc immediat.
- Et Recomanem -
