SOS Racisme identifica un total de 251 situacions de racisme el 2025 i alerta de la “infradenúncia”

ACN Barcelona – El Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme ha registrat un total de 251 situacions de racisme el 2025, per sota del 2024. D’aquestes, una de cada quatre (25,5%) són agressions i discriminacions entre particulars, un 16,3% abusos per part de cossos de seguretat pública i un 13,5% discriminacions en l’accés als drets socials. També hi ha un 9,5% de casos de discurs d’odi en mitjans, xarxes socials i política, un 5,9% de discriminacions en l’accés i prestació de serveis privats i un 4,38% de racisme en l’àmbit laboral. Dels 251 casos registrats, l’entitat ha acabat assumint-ne la gestió de 72. L’entitat alerta que 7 de cada 10 situacions de racisme no es denuncien i apunta que hi ha una tendència creixent en la “infradenúncia”.
Del total dels casos de discurs d’odi, el 63% corresponen a discursos polítics, el 25% a contingut en xarxes socials i un 13% en referència al ‘blackface’.

A banda d’aquestes 251 situacions, també s’han apropat a l’organització el mateix any un centenar de persones que han reportat casos de discriminació que finalment no s’han identificat com a situacions de racisme. Així, en total són 356 les persones que s’han acostat a SOS Racisme el 2025 per informar d’una situació de racisme o discriminació.

Un 40% de les persones ateses tenen nacionalitat espanyola, el 32% són immigrants regulars, i el 17% irregulars. El 10% són col·lectius. Tanmateix, per origen ètnic-racial, es constata que un 46% de les persones denunciants són del Magreb, un 28% de l’Amèrica del Sud i un 11% de l’Àfrica subsahariana.

De les 21 nacionalitats denunciants, la marroquina ha estat la més nombrosa, amb el 26% dels casos, seguida de l’espanyola, amb el 13%. El 44% són dones, el 39% són homes, i el 15% són col·lectius.

 

 

Gestió de casos

El Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) ofereix assessorament, representació legal, intervenció directa, acompanyament psicosocial i incidència social i política.  Aquest servei ha atès 583 situacions de racisme el 2025 de més de 70 municipis diferents. Aquesta xifra inclou els 356 que han entrat per la porta de l’entitat per primer cop l’any passat, dels quals 251 eren situacions de racisme.

De les situacions que han arribat a l’entitat a través de la denúncia aquest 2025, SOS Racisme ha assumit un total de 72 casos nous. El 54% han estat gestionats mitjançant intervenció directa, és a dir, amb un acompanyament personalitzat que inclou l’acompanyament psicosocial de perspectiva comunitària. El 31% han seguit la via administrativa (queixes, inspeccions laborals o de serveis públics) i el 14% han estat portats per via judicial (denúncia penal).

En bona part dels casos (28%) el racisme es concreta en agressions i discriminacions entre particulars; un 17%, en agressions i abusos per parts dels cossos de seguretat pública; un 15% són discriminacions en l’accés i el gaudi de drets socials com educació, sanitat o habitatge; un 13% són discursos d’odi als mitjans de comunicació, les xarxes socials o la política.

 

Aquests 72 casos nous se sumen als 227 que també s’estaven gestionant l’any passat tot i correspondre a anys anteriors. En total, per tant, l’entitat gestiona prop de 300 processos de reparació.

Infradenúncia

SOS Racisme detecta una tendència creixent en la infradenúncia del racisme. D’acord amb dades de l’entitat, el 2025 s’han identificat 251 casos, per sota dels més de 300 anuals registrats els anys 2021, 2022 i 2023. L’organització afirma que des del primer informe fa 15 anys la infradenúncia ha estat sempre elevada, i des de l’any 2022 superior al 60%. Enguany estimen que s’arriba a l’índex més alt amb el 71,31% dels casos, ja que 179 dels 251 no han derivat en denúncia per diversos motius com la desconfiança, la por o la falta de recursos i suport institucional, entre altres.

L’organització apunta que els percentatges amb més infradenúncia se situen en les discriminacions de cossos de seguretat pública, pel temor a possibles repercussions i la desconfiança que el sistema judicial.

Els principals motius per no denunciar són la necessitat d’una resposta a l’instant, desconfiança, desmotivació, por o la necessitat de prioritzar altres situacions. També s’esmenten el desig de deixar la situació registrada sense passar per un procés de denúncia, l’autogestió del conflicte i les limitacions legals o dificultar per identificar l’agressió. També pot tenir a veure-hi que els fets succeeixin fora del territori català.

Segons l’entitat, la majoria de discriminacions, per acció o omissió, són responsabilitat de les administracions públiques. Alhora, les denúncies contra les administracions són les que tenen més dificultats per prosperar.

Úrsula Ruiz, responsable jurídica del SAiD, ha explicat que alguns dels col·lectius més discriminats són les dones musulmanes, pel fet de ser dones i ser identificades per la seva religió, i els joves magrebins i subsaharians, pels perfils policials esbiaixats ètnicament, cosa que comporta identificacions a l’espai públic.

Pel que fa a la persecució dels discursos d’odi per la via penal, Ruiz ha admès que no és la més adequada, ja que no hi ha una voluntat política de legislar per tal de perseguir eficaçment aquests discursos. A més, costa temps, diners i desgast emocional, no hi ha reparació per a les víctimes i cal una càrrega de prova molt important per acabar en condemna.

Per la via administrativa, a través de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i la No-Discriminació de la Generalitat, Ruiz ha dit fins ara cap expedient ha acabat en sanció.

Discurs d’odi a l’esquerra

Gemma Ferreon, directora de SOS Racisme, ha alertat de la falta de finançament de l’entitat, però també de les mancances de les administracions públiques per tal de no discriminar i per prevenir i perseguir les discriminacions. Segons l’entitat, el racisme estructural que viu la societat es deu, en bona part, a la legitimació de certs discursos d’odi per part de la classe política, i no només de la ultradreta, sinó també de partits d’esquerres, que, segons ella, han assumit parcialment els arguments. 

El president de l’entitat, Cheikh Drame Tine, ha dit que falta voluntat per legislar contra el racisme i els discursos d’odi, i ha reclamat que l’anticolonialisme es tracti com es fa amb l’antifranquisme en el marc de les polítiques de memòria democràtica.