Mobilització precoç i rehabilitació, claus en la recuperació després d’una pròtesi d’espatlla

La prevenció i la fisioteràpia guanyen protagonisme en el tractament de les lesions de l’espatlla

El Dr. Pablo de la Cuadra explica que la majoria de les lesions poden resoldre’s sense cirurgia quan s’actua aviat i amb un pla de rehabilitació adequat.

Madrid, 1 de desembre de 2025.- L’espatlla, una de les articulacions més mòbils i complexes del cos humà, és també una de les més propenses a patir lesions. Entre aquestes, les que afecten el maneguet dels rotadors, un conjunt de tendons que estabilitzen l’articulació, són les més comunes, especialment en persones de més de 40 anys o en aquelles que realitzen moviments repetitius per sobre del cap.

El Dr. Pablo de la Cuadra, especialista en Traumatologia Esportiva i Cirurgia Reconstructiva de l’Hospital Ruber Internacional, subratlla que “la majoria de les lesions del maneguet dels rotadors tenen un origen degeneratiu, encara que també poden deure’s a traumatismes aguts o a l’ús excessiu”. Factors com el tabaquisme, la diabetis, l’obesitat o els treballs manuals intensos augmenten el risc de degeneració tendinosa.

L’especialista explica que el diagnòstic combina història clínica, exploració física i proves d’imatge, destacant el paper de la ressonància magnètica com a eina essencial per confirmar el tipus i l’extensió de la lesió. “El dolor nocturn, la debilitat i la limitació funcional són senyals d’alerta que han de motivar una consulta mèdica precoç”, assenyala el Dr. de la Cuadra.

No totes les lesions requereixen cirurgia. “En molts casos, els tractaments conservadors —fisioteràpia i enfortiment— aconsegueixen excel·lents resultats. La cirurgia es reserva per a trencaments aguts, traumàtics, o quan el tractament conservador fracassa”, precisa l’especialista.

Fisioteràpia, clau en la recuperació

La fisioteràpia estructurada i adaptada al pacient és, segons el Dr. de la Cuadra, un dels pilars de la recuperació. “La rehabilitació adequada millora la força, la mobilitat i la funció de l’espatlla. No hi ha protocols universals: cada pacient necessita un programa a mida”, assegura.
Els programes supervisats i l’educació del pacient sobre la seva lesió són, a més, essencials per prevenir recaigudes i evitar intervencions quirúrgiques innecessàries.

Pròtesi invertida de l’espatlla: tecnologia al servei de la funció

En els casos més greus, quan el maneguet dels rotadors és irreparable o hi ha artrosi avançada, la pròtesi invertida de l’espatlla s’ha consolidat com una alternativa eficaç.
“El disseny d’aquesta pròtesi canvia el centre de rotació de l’espatlla i permet que el múscul deltoide assumeixi part de la funció perduda. Així, el pacient recupera la mobilitat i redueix el dolor”, explica el doctor.

Entre els principals avenços destaquen la planificació preoperatòria en 3D, la navegació intraoperatòria, la realitat augmentada i els implants sense tija. Aquestes innovacions permeten una col·locació més precisa dels components, menor pèrdua òssia i una recuperació més ràpida.

“La cirurgia d’espatlla ha evolucionat cap a una medicina més precisa, mínimament invasiva i funcional, centrada en retornar al pacient la seva qualitat de vida i autonomia”, afirma el Dr. de la Cuadra.

La recuperació després d’una pròtesi invertida d’espatlla es basa en un protocol personalitzat de 12 setmanes, amb exercicis passius i actius-assistits que evolucionen cap a l’enfortiment del deltoide i l’estabilitat escapular. “Avui sabem que la mobilització precoç, fins i tot des del postoperatori immediat, accelera la recuperació sense augmentar les complicacions”, indica l’especialista.

El Dr. Pablo de la Cuadra, la pràctica del qual combina traumatologia esportiva i cirurgia reconstructiva, defensa un enfocament global. “Abordar l’espatlla des d’una visió integral permet tractar la causa i no només la conseqüència. La combinació de cirurgia precisa, rehabilitació funcional i prevenció personalitzada ofereix els millors resultats a llarg termini.”

Finalment, el doctor envia un missatge clar a aquells que pateixen dolor o limitació de moviment a l’espatlla: “La majoria dels casos no són greus, però un diagnòstic precoç i un tractament correcte marquen la diferència entre una recuperació completa i una lesió crònica.”