Més macropastisseries, menys comerç local: Oh Tomate aterra a Sabadell

L’Obertura d’oh! Tomate a Sabadell torna a posar damunt la taula l’avenç de les macropastisseries

A finals d’agost, un local de 216 metres quadrats a la Rambla de Sabadell va fer un canvi de look. Durant mig segle havia estat la botiga Intersport de l’atleta Josep Molins; avui és un oh! Tomate.

Aquest recent local, és un híbrid entre cafeteria, pastisseria, bar i restaurant ràpid que ven entrepans, xurros, ales de pollastre i hamburgueses sota una política de preus difícil d’igualar per als negocis tradicionals del voltant.

L’immoble va ser enderrocat per fer pas a un edifici d’habitatges d’obra nova amb local comercial als baixos. Segons fonts de la consultora immobiliària aRetail, encarregada de l’operació, es tracta d’una «ubicació amb recorregut que continua demostrant la seva capacitat per atraure activitat i noves propostes de comerç i restauració».

La frase, neutra i optimista, amaga una pregunta incòmoda: qui guanya i qui perd quan un eix comercial urbà «evoluciona» cap a formats de gran superfície i alta rotació?

El model oh! Tomate: preu, volum i polèmica

Darrere d’oh! Tomate hi ha l’empresari xinès Qinju Wu, administrador únic de Grup Tomate Cerdanyola SL, constituïda l’octubre de 2024. La cadena ofereix cafès, smoothies, fregits i productes de brioixeria congelada, anunciats en pantalles lluminoses amb estètica de fast food.

Tots els seus establiments compten amb servei de delivery i una oferta àmplia que abasta des de tequeños fins a perritos calientes. El model és clar: volum, preu ajustat i horari ampli.

Però aquesta combinació genera tensions en el teixit comercial de proximitat, especialment entre pastisseries, forns i cafeteries de gestió familiar que no poden competir amb els mateixos marges ni amb la mateixa escala.

La polèmica que acompanya la marca —Metropoli Abierta recull nombroses crítiques sobre l’atenció al client i la qualitat dels productes— no ha frenat l’expansió de la cadena.

Sabadell, laboratori de formats de cadena

Sabadell no és aliena a aquesta dinàmica. El 2022, 365 Obrador va reobrir l’antic despatx Gorina a la Rambla, un exemple de com una cadena de pastisseries-cafeteria pot ocupar locals emblemàtics i reforçar formats d’alta rotació al barri.

Paral·lelament, Centenari manté sis botigues a la ciutat amb horari ampli i oferta de pastisseria, pa i degustació, consolidant un model de proximitat franquiciat que competeix directament amb els forns tradicionals.

Aquest fenomen no és exclusiu de Sabadell. Un reportatge de Professional Horeca destacava el 2022 l’auge de les pastisseries-cafeteria a Espanya, amb cadenes com Levaduramadre —presentada com a «pastisseria de barri»— en plena expansió.

El missatge és atractiu: qualitat, proximitat i marca reconeixible. Però el resultat és el mateix: els formats de cadena, amb estructura financera sòlida i capacitat de negociació amb proveïdors, desplacen els negocis individuals que no poden seguir el ritme.

La pregunta cívica: protegir o deixar fer?

La qüestió de fons no és si oh! Tomate ven bon pa o mal cafè. És si l’Ajuntament de Sabadell —i, per extensió, qualsevol consistori urbà— ha de tenir una política activa de protecció del petit comerç davant aquest tipus d’obertures.

La Rambla de Sabadell, com molts altres eixos comercials, es troba en un punt d’inflexió. La consultora immobiliària parla d’«evolució»; els veïns i comerciants poden parlar de pèrdua d’identitat, homogeneïtzació o, simplement, de la fi d’un model de comerç que coneixien.

Més enllà del preu: què es perd quan desapareix el petit comerç

El debat no és nostàlgic. El petit comerç alimentari aporta valor més enllà del producte: coneixement del client, flexibilitat, arrelament al barri, capacitat d’adaptació a demandes locals. També genera ocupació menys precaritzada —en termes relatius— que els formats de gran rotació, on la pressió sobre costos laborals és constant.

Quan un forn tradicional tanca i el substitueix una macropastisseria amb producte congelat i personal rotatiu, el barri no només perd un establiment: perd un node de relació social, un espai de confiança i, sovint, un ofici transmès durant generacions.

La pregunta, doncs, és si aquesta transformació és inevitable o si les administracions locals tenen instruments —i voluntat— per modular-la.

Un eix que evoluciona, o que es rendeix

La Rambla de Sabadell continua demostrant «capacitat per atraure activitat», com diu la consultora. Però la pregunta és quina activitat, a quin preu i amb quines conseqüències per al teixit comercial existent. L’obertura d’oh! Tomate planteja qüestions sobre el model de comerç urbà.

Si l’Ajuntament no intervé —amb normativa, amb incentius, amb planificació comercial—, la transformació seguirà el seu curs. I potser, d’aquí uns anys, la Rambla serà un aparador de cadenes eficients, preus competitius i productes homogenis.

Però també serà, inevitablement, un barri menys divers, menys singular i, probablement, menys seu.