L’Institut Coordenades assenyala impactes negatius del projecte NBA Europa

L’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada ha advertit, en el context del recent debat obert al Parlament Europeu sobre la protecció del model esportiu europeu, que el projecte de creació d’una NBA Europa, impulsat per la pròpia lliga nord-americana juntament amb la FIBA, suposa “una amenaça directa a la sobirania fiscal, esportiva i econòmica del continent”.

L’advertiment de l’Institut coincideix amb la resolució aprovada a començaments d’octubre per l’Eurocambra, que reafirma l’autonomia de l’esport europeu i reclama a la Comissió Europea mesures contra models de negoci que puguin deslocalitzar el valor econòmic generat a Europa. L’Institut considera que el pla NBA Europa encarna precisament aquest risc, en promoure una estructura financera que transferiria fora del continent bona part dels beneficis i la governança del bàsquet europeu.

“El model NBA no busca integrar l’esport europeu, sinó subordinar-lo a una lògica de rendibilitat corporativa. És una forma sofisticada de deslocalització econòmica disfressada d’espectacle esportiu”, adverteix l’Institut en el seu darrer informe.

Segons Jesús Sanchéz Lambás, vicepresident executiu de l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada, “la creació d’una NBA Europa suposa una transferència estructural de valor fora del continent. No parlem només de bàsquet: parlem de fiscalitat, governança i capacitat reguladora. Europa ha de decidir si vol conservar el seu model o renunciar-hi”.

Segons l’anàlisi, la futura lliga NBA Europa s’articularia amb 16 franquícies —12 fixes i 4 rotatòries—, amb un cost d’accés estimat entre 500 i 1.000 milions de dòlars. La NBA mantindria, almenys, el 50% del control accionarial, garantint que la meitat del retorn econòmic per drets televisius, patrocinis i ‘merchandising’ sortiria d’Europa. “Europa posaria la infraestructura, l’afició i els impostos, i la NBA s’enduria els diners”, resumeix l’estudi.

RISC

L’Institut adverteix d’un efecte d’extraterritorialització del valor, que canalitzaria els beneficis cap a corporacions domiciliades fora de la UE i debilitaria l’ecosistema esportiu nacional. A més, la possible desvinculació de clubs “elit” de les lligues domèstiques podria reduir l’assistència als estadis, els ingressos per drets televisius i la visibilitat dels patrocinadors locals.

A escala macroeconòmica, l’informe assenyala que el trasllat del control financer fora d’Europa implicaria una pèrdua substancial de recaptació tributària, una menor reinversió local i una major dependència de decisions corporatives exògenes. “Convertir el bàsquet europeu en una franquícia global no és progrés: és una cessió de sobirania econòmica i cultural”, subratlla l’Institut.

ALTERNATIVA SOSTENIBLE

L’Institut recorda que l’actual model Eurolliga, malgrat les seves limitacions, manté una lògica redistributiva que reforça l’ocupació, la inversió local i la cohesió territorial. Espanya, amb una àmplia presència de clubs com el Real Madrid, el FC Barcelona, el València Basket o el Baskonia, es beneficia d’aquest esquema, que ha impulsat tant l’economia de l’esport com el turisme i la projecció internacional del país.

“La NBA Europa buidaria l’ecosistema esportiu del continent, drenaria recursos fiscals i debilitaria la sobirania reguladora dels Estats membres”, conclou l’anàlisi.

Per a la institució, el repte no consisteix a rebutjar la inversió estrangera, sinó a garantir que generi valor afegit net positiu i romangui dins del circuit econòmic europeu. “El bàsquet no pot convertir-se en un altre sector entregat a la lògica del benefici a curt termini. Europa ha de decidir si vol ser productora de talent o simple exportadora de rendibilitat”, adverteix l’Institut.