Va arribar de Càceres amb les mans buides, va aprendre català des de zero i avui intenta consolidar un centre d’ungles a Sabadell després de dos anys de sacrificis.
Els negocis de manicura i pedicura sorgeixen com bolets. És cert. Però també ho és el fet que només resisteixen aquells que aconsegueixen fer-se un lloc entre els veïns i veïnes, i que a banda d’oferir un servei professional, ofereixen un tracte proper, humà i personalitzat. Aquest, és el cas del local Nails Factory de Sabadell, ubicat a la Ronda Zamenhof número 83 de la ciutat.
Tot i que des de fora, Nails Factory Sabadell pot semblar un centre més de manicura i bellesa, darrere d’aquest aparador hi ha una història de superació i resiliencia: la història d’en Gabriel, nascut a Càceres i actualment veí de Sabadell.
Avui en dia, està vinculat professionalment a Amputats Sant Jordi i és director d’un negoci que, segons reconeix ell mateix, ha estat a punt de tancar més d’una vegada. “Vaig venir de Càceres a Sabadell amb les mans buides, sense feina ni res”, explica.
Gabriel no va arribar a la ciutat amb un pla empresarial sota el braç. Va arribar buscant una oportunitat. Havia vingut de vacances perquè tenia un amic a Barcelona i volia sortir de la seva terra per provar sort en un lloc amb més opcions laborals. Sabadell, al principi, va aparèixer gairebé per casualitat. Després hi van entrar el tennis, la feina, l’amor i, finalment, un negoci.
De Càceres a Sabadell: una ciutat que va començar pel tennis
Una de les primeres portes que li va obrir Sabadell va ser l’esport. Gabriel és aficionat al tennis i recorda que el Club Tennis Sabadell va tenir un paper inesperat en el seu arrelament a la ciutat.
“A mi m’agrada el tennis. Em va agradar el Club Tennis Sabadell i vaig acabar aquí atret pel club”, relata. Aquell vincle inicial va anar creixent fins que Sabadell va deixar de ser una parada provisional i es va convertir en el lloc on començar una nova vida.
Abans d’arribar al moment actual, Gabriel va passar per feines de tota mena. Explica que ha treballat de conductor, jardiner, cambrer i en altres ocupacions mentre intentava estabilitzar-se. En aquest camí també va conèixer qui avui és la seva dona i sòcia en l’aventura de Nails Factory Sabadell.
“Aquí a Sabadell vaig conèixer qui ara és la meva dona”, explica. Ella és, segons Gabriel, “la cara visible” del centre. Ell, en canvi, assumeix sobretot la part de gestió, organització i direcció del negoci.
Un centre d’ungles, però també una aposta personal
La idea d’obrir un negoci propi va aparèixer quan la parella va començar a valorar opcions per emprendre. El sector de les ungles vivia un moment de creixement i ells van veure-hi una oportunitat.
“La meva parella i jo volíem emprendre un negoci i vèiem que el tema de les ungles estava en auge. Vam parlar amb diferents franquícies i Nails Factory és la que més ens va agradar”, explica Gabriel.
Nails Factory és una franquícia especialitzada en bellesa de mans, peus, pestanyes i celles i a banda d’oferir serveis de manicura i pedicura innovadors i de qualitat, com ara semipermanent, manicura completa amb tractament de cutícules, pedicura, ungles acríliques o reconstrucció d’ungles, també ofereixen serveis de depilació de celles amb fil i extensió de pestanyes.
Però Gabriel insisteix que darrere del centre hi ha molt més que una marca. Hi ha hores d’obra, diners invertits, renúncies personals i una càrrega mental que, diu, sovint no es veu. “Vam ajudar a fer l’obra. Abans era un altre negoci. Ens hi vam implicar moltíssim”, recorda.
“He tingut moltes ganes de tancar”
El centre farà dos anys aquest juliol. I, per a Gabriel, arribar fins aquí ja és una petita victòria. “Farem dos anys amb Nails Factory ara al juliol. Ara mateix estem començant a veure la llum”, explica.
La frase resumeix bé el to de tota la seva història. Perquè abans de començar a veure la llum hi ha hagut mesos de dubtes, comptes ajustats i cansament acumulat. “Ha costat molt. Diverses vegades he tingut moltes ganes de tancar. És molt complicat muntar un negoci: marges de benefici, pagaments a Hisenda, despeses, nòmines… cada mes hi ha un nou pagament”, afirma.
La parella no viu només del centre. Tots dos continuen treballant fora. En Gabriel, treballa actualment a Amputats Sant Jordi, una entitat sense ànim de lucre que dona suport a persones amb amputació, agenèsia i altres discapacitats físiques, així com a les seves famílies, amb l’objectiu d’afavorir la plena inclusió. La seva dona, afegeix, també treballa fora del centre. Aquesta doble vida laboral ha tingut un preu.
“No tenim gaire vida social. Només podem fer una mica d’esport i els diumenges tenim una mica d’aire. Quan vols fer una cosa teva has de posar-hi totes les ganes i acabes posposant moltes coses d’oci”, admet.
La diferència: “No enganxem tips de plàstic”
En un sector on cada vegada hi ha més oferta, Gabriel defensa que la diferència no és només el color de l’esmalt ni el disseny final, sinó la manera de treballar l’ungla.
“Nosaltres no enganxem tips. Moltes franquícies ho fan: enganxen un tipus de plàstic a l’ungla i després apliquen esmalt. Nosaltres construïm l’ungla des de zero”, afirma.
Segons ell, aquesta tècnica dona més qualitat al servei, més durada i evita que la clienta porti un element plàstic enganxat directament a l’ungla. “En altres llocs el preu potser serà més assequible, però a la llarga l’ungla en pot sortir ressentida”, defensa.
Gabriel també posa molt d’èmfasi en la higiene. Considera que l’auge dels negocis d’ungles ha portat una gran competència, però també alguns riscos. “Nosaltres fem un control exhaustiu de la higiene. És cert que segons quins locals tenen greus deficiències o ofereixen serveis que no podrien oferir, com micropigmentacions o massatges”, apunta.
Tot i això, matisa que entén la pressió que pateixen molts petits negocis. “Els entenc, perquè evidentment volen continuar. Hi ha molt poques ajudes a l’emprenedoria i nosaltres anem ofegats”, diu.
Un negoci de barri que vol que la clienta se senti com a casa
Nails Factory Sabadell compta actualment amb quatre treballadores fixes. Gabriel explica que una de les grans diferències respecte als primers mesos és haver consolidat un equip estable. “Ara tenim un equip estable. Les noies treballen perfectament i estem molt units”, assegura.
El centre, diu, funciona en un barri molt veïnal, però el local no sempre crida l’atenció des del carrer. Per això el boca-orella ha estat clau. “Estem en un barri molt veïnal, però el nostre local a vegades passa desapercebut. Tot i això, tenim molts clients del barri, hi ha molta gent que ja ens coneix i parlen molt bé de nosaltres”, explica.
La filosofia que volen transmetre és clara: servei ràpid, eficient i professional, però sense perdre el tracte humà. “No només oferim un tractament d’ungles, sinó un tracte personal i humà perquè la clienta que vingui se senti com a casa”, diu Gabriel.
Aprendre català per quedar-se
Una altra part de la història de Gabriel és la llengua. Va arribar a Sabadell a finals de 2022 sense parlar català. Ara el fa servir amb naturalitat. “Vaig arribar a Sabadell sense saber una paraula de català, però vaig decidir posar-m’hi”, explica.
Ho va fer escoltant Catalunya Ràdio, veient sèries en català i posant-se música d’artistes i grups com Figa Flawas, Alfred García, Oques Grasses o Buhos. També va aprofitar el Club Tennis Sabadell per practicar.
“A molta gent del club els deia que no sabia castellà perquè em parlessin en català”, recorda. Per a Gabriel, aprendre la llengua era una qüestió de respecte i integració. “Sempre ho dic: si anés a Londres, hauria d’aprendre anglès. Si vinc aquí, he d’aprendre la llengua del lloc on visc.”
Aquest esforç també li va obrir portes professionals. “Em van dir que tenia el hàndicap del català, perquè volien una persona que fes formacions en català. Els vaig dir que aprenia ràpid i em vaig posar les piles”, explica.
Salut mental, resistència i una paraula: aguantar
Gabriel parla de l’emprenedoria sense filtre. Diu que darrere de molts negocis hi ha històries personals que no es veuen. “Tinc problemes de salut mental, i aquí segueixo. Cada persona té la seva història i els seus problemes”, afirma.
També critica que sovint es jutgi els empresaris petits sense entendre què implica mantenir un local obert. “A vegades ens diuen que tenim les treballadores com si fossin esclaves, però si la gent estigués amb mi un dia sencer s’adonaria del que implica portar un negoci”, diu.
El que els ha mantingut vius, explica, ha estat la idea d’aguantar una mica més. “El que ens ha fet seguir ha estat la il·lusió de dir: aguantem una mica més. La majoria de negocis que tanquen ho fan el primer any o el segon.”
El somni no és fer-se ric: és respirar
Quan se li pregunta pel futur, Gabriel no parla de grans expansions ni de multiplicar locals. Parla de tranquil·litat.
“A un parell d’anys vista, el que m’agradaria és tenir una clientela molt fidelitzada i sobretot que el meu equip estigui unit, sigui cooperatiu i pugui treballar de forma autònoma”, explica.
El seu objectiu és poder respirar en pau, tant emocionalment com econòmicament. “Vull poder respirar. Vull que el negoci funcioni, que les noies puguin gestionar-ho bé i que tot l’esforç hagi valgut la pena.”
Tot i les dificultats, Gabriel assegura que no es penedeix. “Encara que tanquéssim, hauria estat una experiència positiva. Si no ho haguéssim fet, ens hauríem quedat amb el dubte.”
De moment, però, no han tancat. Han resistit. I després de dos anys de factures, pors, renúncies i moltes hores invisibles, Gabriel diu que, per fi, Nails Factory Sabadell comença a veure la llum.
- Et Recomanem -
