Una cinquantena de persones segueixen dormint al ras deu dies després del desallotjament de l’antic institut de Badalona

ACN Badalona – Unes 50 persones segueixen dormint sota el pont de l’autopista C-31 deu dies després del desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona. Així ho ha explicat a l’ACN Carles Sagués, portaveu de Badalona Acull, que lamenta que és una situació “totalment inhumana”. Sagués confia que a partir de dilluns les administracions accelerin les tasques per reallotjar les persones que segueixen dormint al ras. Mentrestant, voluntaris porten menjar diàriament al campament i roba d’abric. En Mamadou vivia al B9 i ara està a un hostal a Calella. Aquest diumenge s’ha acostat fins al campament per demanar si podien trobar-li un allotjament més a prop, ja que ha trobat feina de cuiner a Barcelona. “Hi ha 30 persones al Senegal que depenen de mi”, lamenta.
Deu dies després del desallotjament de l’antic institut abandonat de Badalona on es calcula que hi vivien més de 400 persones, n’hi ha encara una cinquantena que segueixen dormint a sota el pont de la C-31 en un campament improvisat. Precisament, el Govern ha anunciat aquest diumenge que ja són 153 les persones que s’han pogut reallotjar i que el dispositiu segueix actiu per detectar persones identificades coma  vulnerables.

Precisament, des de l’entitat Badalona Acull, que ha donat suport als desallotjats des del primer moment, confien que a partir d’aquest dilluns i després dels dies de festa de Nadal, les administracions accelerin la feina per donar una solució a totes les persones que encara dormen al ras. “Imagineu-vos deu dies vivint a la intempèrie, sota un pont i amb un temps de pluja i vent. Aquí s’hi va acumulant un desànim i els problemes es van sumant uns als altres”, denuncia el portaveu de l’entitat, Carles Sagués.

Sagués lamenta que el primer operatiu de reallotjament que va fer la Generalitat va ser “molt a correcuita i improvisat” i creu que molta de la informació que es proporcionava als desallotjats era “insuficient” perquè poguessin prendre una decisió.  “Hi havia dubtes, fins i tot, de si podrien endur-se amb ells les seves pertinences o si les perdrien, o bé a persones que tenien feina a Badalona les enviaven molt lluny d’aquí”, recorda. Amb tot, admet que, amb el pas dels dies, s’ha pogut fer una feina més quirúrgica: “Hem anat parlant amb la gent, fent llistats i parlant amb Drets Socials per anar reallotjant de manera més planificada”.

Deu dies després també segueix actiu el dispositiu que han engegat diverses entitats socials per garantir àpats calents “i de qualitat” als desallotjats. Cada dia diversos voluntaris porten te, cafè i menjar i també roba d’abric. A més, Sagués ha explicat que ara també s’ofereix un servei perquè els desallotjats puguin portar la roba a la bugaderia.

En Mamadou és una de les persones que, tot i que en aquests moments dorm en un hostal a Calella, aquest diumenge s’ha acostat al campament de sota el pont de la C-31 per demanar ajuda a les entitats. Explica que, amb motiu del desallotjament de l’institut B9 on vivia, va perdre la feina i que ara, n’ha trobat una de nova. Aquest diumenge ha pogut parlar amb el portaveu de Badalona Acull per demanar si li poden trobar una solució habitacional més a prop de Badalona, ja que la feina que ha trobat de cuiner -i on ha de començar aquest dimecres- es troba al centre de Barcelona.

Fa més de 25 anys que viu a la zona de Barcelona i assegura que sempre ha treballat i que té tots els papers en regla. Lamenta, però, que li és molt difícil poder llogar una habitació: “Quan truco i veuen que soc africà em diuen que l’habitació ja està llogada”. En Mamadou assegura que la majoria dels desallotjats són gent treballadora, molts dels quals han d’enviar diners al seu país d’origen. En el seu cas, explica, té trenta persones al Senegal que depenen d’ell. “L’Albiol no només m’ha perjudicat a mi, si no a tota la meva família”, lamenta.