La medicina reproductiva s’adapta a l’augment de l’edat materna

El retard de l’edat reproductiva redefineix l’abordatge mèdic de la fertilitat

La reproducció assistida s’adapta a pacients de més edat i amb perfils clínics més complexos.

Madrid, 23 de febrer de 2026.- La reproducció assistida forma avui part de l’abordatge mèdic dels problemes de fertilitat, una situació de salut que afecta un nombre creixent de persones i que, en molts casos, es presenta a edats més avançades i associada a altres patologies. Els avenços clínics i tecnològics de les darreres dècades han permès millorar els resultats, reduir riscos i adaptar els tractaments a perfils de pacients cada vegada més complexos.

Actualment, l’objectiu de la reproducció assistida no es limita a aconseguir l’embaràs, sinó a fer-ho amb les màximes garanties de seguretat clínica, tenint en compte tant la salut física com l’impacte emocional del procés. Per això, l’abordatge de la fertilitat requereix una valoració mèdica integral i un seguiment que s’estén més enllà del tractament reproductiu, incloent-hi l’embaràs i el naixement.

La Unitat de Reproducció Assistida de l’Hospital Ruber Internacional desenvolupa la seva activitat dins d’un hospital d’alta complexitat, fet que facilita un enfocament multidisciplinari coordinat entre les especialitats implicades en la salut reproductiva. “La base del tractament és una avaluació diagnòstica completa, que inclou l’estudi de l’embrió, l’úter i l’estat general de la pacient, a més d’un seguiment mèdic que es prolonga durant l’embaràs i el naixement”, explica la Dra. Elena Carrillo de Albornoz, directora mèdica de la unitat.

Personalització del tractament davant perfils clínics més complexos

El retard en l’edat de la maternitat ha modificat de manera important el perfil de les pacients que acudeixen a reproducció assistida. Moltes presenten patologies associades, antecedents de fallades prèvies o una menor reserva ovàrica, fet que fa necessari una anàlisi conjunta de diferents factors clínics.

“En aquests casos, és fonamental avaluar de manera global els factors embrionaris, endometrials, hormonals, immunològics i hematològics per poder ajustar el tractament a cada situació clínica”, assenyala el Dr. Santiago Bau. En aquesta mateixa línia, el Dr. Alfonso Bermejo destaca que “la personalització real del tractament, basada en criteris clínics i en l’experiència de l’equip, permet reduir intervencions innecessàries i optimitzar les probabilitats de nounat viu, especialment en dones de més edat”.

La coordinació entre els diferents professionals dins del mateix centre resulta clau en aquest procés. “La proximitat entre especialitats afavoreix una comunicació contínua i una presa de decisions més àgil”, expliquen les doctores Silvia Iniesta i Beatriz Bueno, fet especialment rellevant en tractaments que solen generar incertesa i una elevada càrrega emocional en les pacients.

El laboratori, un pilar de l’abordatge clínic

El laboratori de reproducció assistida té un paper essencial en els resultats clínics. “El treball coordinat amb l’equip mèdic, l’estandardització de protocols i la incorporació de tecnologia basada en l’evidència científica són fonamentals per mantenir condicions òptimes en el desenvolupament embrionari”, explica el Dr. Yosu Franco, director científic.

Entre els avenços més rellevants es troba el cultiu embrionari prolongat fins a blastocist i l’ús de sistemes de monitoratge continu o time-lapse. “Aquestes eines permeten una observació constant del desenvolupament embrionari i faciliten decisions més precises sobre el moment i l’embrió més adequat per a la transferència”, assenyalen els embriòlegs Gonzalo Bescós, Amelia Villa, Florencia Soto i Laura Barroso. A més, destaquen que “els sistemes de traçabilitat electrònica i seguretat biomètrica contribueixen a reforçar la seguretat del procés”.

Genètica reproductiva i tècniques menys invasives

El diagnòstic genètic preimplantacional s’ha consolidat com una eina clínica rellevant en determinats perfils de pacients. “Permet identificar embrions amb més probabilitat d’implantació i reduir el risc d’avortament, especialment en dones a partir dels 37 anys”, expliquen les doctores Elena Melia, Vega Cabezuelo i Esther Suárez.

La genètica reproductiva continua avançant cap a tècniques menys invasives. “Actualment s’investiga en mètodes que permeten obtenir informació genètica sense necessitat de biopsiar l’embrió”, assenyalen els doctors Daniel Ordoñez i Álvaro Martínez. En aquest sentit, les doctores Alejandra Rexach i Ana Vegas apunten que “el diagnòstic genètic no invasiu, combinat amb eines d’intel·ligència artificial, pot ajudar a prioritzar l’ordre de transferència embrionària i donar suport a la presa de decisions clíniques”.

L’edat mitjana de les pacients que acudeixen a reproducció assistida se situa al voltant dels 39-40 anys i moltes ho fan després de diversos intents fallits. Per això es fa necessari un seguiment mèdic estret i un abordatge emocional adequat. “L’impacte psicològic dels tractaments pot ser significatiu, per la qual cosa l’acompanyament emocional forma part de l’abordatge integral de la fertilitat i pot influir en l’adherència i continuïtat del tractament”, explica la Dra. Fátima Martínez.

De cara als pròxims anys, la reproducció assistida continuarà avançant cap a procediments menys invasius, un major ús de la intel·ligència artificial i estratègies destinades a preservar o millorar la qualitat ovocitària. “La tendència és avançar cap a tractaments cada vegada més ajustats al perfil clínic de cada pacient, sense perdre de vista la seguretat clínica i la qualitat assistencial”, conclou el Dr. Yosu Franco.