Europa busca reforçar la seva indústria de defensa amb intel·ligència artificial i fusions empresarials

El comissari de Defensa defensa la fusió d’empreses i la consolidació del sector a Europa

El comissari europeu de Defensa i Espai, Andrius Kubilius, va afirmar aquest dilluns al Fòrum Europa a Brussel·les que a la Comissió Europea es troben “preparats per donar suport a tots els desenvolupaments possibles” en el camp de la Intel·ligència Artificial (IA), “inclosa l’atracció d’empreses estrangeres”.

Així ho va assegurar Andrius Kubilius en un esmorzar organitzat a la capital comunitària per Nueva Economía Fórum, durant el qual va respondre a una pregunta sobre el pes que està adquirint la Intel·ligència Artificial en l’àmbit de la defensa, i més concretament sobre el seu ús en la guerra.

En concret, se li va presentar el cas de la companyia nord-americana Anthropic, una de les més punteres en el desenvolupament de la IA, que ha mantingut un enfrontament amb el Departament de Guerra dels EUA, ja que l’empresa es va negar a eliminar les restriccions ètiques de la seva tecnologia.

Kubilius va afirmar que dins de la UE s’entén la importància de la IA per a les tecnologies de defensa modernes, i va dir que a la Comissió es troben “preparats per donar suport a tots els desenvolupaments possibles, inclosa l’atracció d’empreses estrangeres”.

En aquest sentit va assenyalar que, encara que fossin empreses dels EUA les que “busquessin la possibilitat de venir i convertir-se en una empresa europea, no ens hi oposaríem”. Ara mateix, va afirmar, “estem invertint bastants recursos financers de la UE en el desenvolupament de les nostres capacitats d’IA i crec que podem, i hem de, progressar”.

El comissari va al·legar que a Europa “solem començar lentament, però després podem demostrar l’alta qualitat dels nostres desenvolupaments tecnològics”, i com a exemple va esmentar el sistema Galileo, que va començar uns anys després que s’establís el GPS per a la navegació als Estats Units.

“Sí, vam arribar tard, però ara Galileo és tres vegades més precís que el GPS, així que tecnològicament estem molt avançats”, va remarcar. “Els nostres problemes rauen en què a vegades comencem lentament i tard”, va admetre, però va confiar que en intel·ligència artificial “també serem forts”.

La clau, va sostenir, és que “siguem, per dir-ho així, ambiciosos, i no ens permetem creure que som tan dolents en tecnologia que no hi ha res a fer a Europa”.

Al final de l’esdeveniment va prendre la paraula la cap de relacions governamentals de Banco Santander a Brussel·les, Alicia Sanchís, qui va destacar que l’entorn geopolític “ha canviat radicalment, deixant al descobert les vulnerabilitats de l’arquitectura de seguretat europea”.

Sanchís va considerar que, de cara al futur, la seguretat d’Europa “no dependrà únicament de les grans empreses de defensa” i va reivindicar el paper “de milers de petites i mitjanes empreses al llarg de tota la cadena de subministrament de defensa”.

Per això, va destacar el paper dels bancs perquè aquestes empreses puguin accedir al capital “amb rapidesa i en la quantitat necessària”, ja que, en cas contrari, “la capacitat de defensa europea no s’expandirà al ritme requerit”.