El DOGC publica el nomenament del nou director d’Antifrau, Josep Tomàs Salàs

ACN Barcelona – El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat aquest dilluns el nomenament del nou director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Josep Tomàs Salàs, elegit pel Parlament en l’últim ple del 17 de desembre. El ple de la cambra va validar que el magistrat ocupi el càrrec gràcies al vot secret i en segona ronda de 68 diputats, ja que no es va aconseguir el suport de les tres cinquenes parts dels diputats necessàries (81 diputats) a la primera ronda. Hi van votar a favor PSC, ERC i Comuns, mentre que no li van donar suport JxCat, PP, Vox, CUP i Aliança, que van retreure al Govern la falta de diàleg per proposar el candidat. Salàs substitueix al càrrec Miguel Ángel Gimeno, que ha dirigit l’Oficina des del 2016.
Salàs, nascut a Barcelona el 1961, era fins ara magistrat titular del jutjat penal número 22 de Barcelona. Va iniciar la seva carrera en l’àmbit jurídic com a funcionari en jutjats i després com a advocat del 1996 al 2008. Del 2008 al 2010 va ser lletrat de l’administració de justícia i el 2010 va accedir a la carrera de jutge per la via de l’anomenat quart torn, que permet a juristes de reconegut prestigi no fer les oposicions tal com les fan els aspirants acabats de graduar en dret. Des d’aleshores ha estat jutge a Manresa i Vic, i lletrat del Consell General del Poder Judicial adscrit a la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2011 al 2013 justament quan Gimeno n’era el president. Des del 2015 era el titular del jutjat penal número 22 de Barcelona i havia jutjat alguns casos mediàtics com l’atac a la seu de Catalunya Ràdio el 2017 per part d’espanyolistes radicals, els aldarulls de Can Vies a Sants o manifestacions a favor i en contra del 12 d’octubre.

Perfil discret i continuista

No forma part de cap associació professional de jutges, és doctor en dret i graduat en ciències polítiques i de l’administració i en criminologia. A banda d’haver fer diversos cursos jurídics, ha estat professor al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de la Generalitat, a l’Escola Judicial, a les facultats de Medicina i Dret de la UB, a la facultat de Dret d’Esade i als col·legis d’advocats de Barcelona i de graduats socials de Catalunya, sobretot de justícia penal internacional i pràctica processal penal. Ha escrit mig centenar d’articles jurídics i dos llibres.

En la seva compareixença a la comissió d’afers institucionals del Parlament, Salàs va dir que volia tenir un perfil “molt discret” i potenciar la feina d’equip, a més de voler mantenir una línia “continuista” amb la feina feta per Gimeno.

Els que el coneixen de prop el descriuen com a discret, treballador, estudiós, equànime i valent a l’hora de dictar sentències. De fet, Gimeno, que va treballar amb ell, el qualifica de “persona molt honesta, amb molts coneixements i, sobretot, molt entregada a la tasca pública. Per això, considera que la nova etapa serà “un èxit”.

Balanç “positiu” de Gimeno

Coincidint amb el seu comiat al capdavant de l’OAC, Gimeno, que als 75 anys es jubila d’una llarga trajectòria judicial, ha fet un balanç “positiu” de la seva etapa i ha recordat que és el primer traspàs ordinari que es fa a l’Oficina, després de la mort sobtada del primer director, David Martínez Madero, i de la destitució del segon, Daniel de Alfonso.

En declaracions a l’ACN, Gimeno ha dit que “l’Oficina del 2016 i l’actual no tenen res a veure”, a causa dels canvis legals i socials. Així, assegura que l’OAC es pot equivocar, però treballa amb “honestedat” i sense deixar-se pressionar per ningú.

Per a Gimeno, una de les fites que va marcar “un abans i un després” va ser acceptar les denúncies anònimes, cosa que ha incrementat notablement els casos que arriben a Antifrau, més de 2.000 aquest 2025. Gimeno recorda que els baròmetres indiquen que la ciutadania té la percepció que la corrupció està força generalitzada en l’administració, i per això cal guanyar-se la confiança de la població almenys donant-li l’oportunitat de denunciar els casos que detecta.

Un altre punt important del seu mandat, diu, és la feina de prevenció de les irregularitats i corrupteles. Així, recorda que Antifrau va activar mecanismes preventius per intentar evitar les irregularitats en les adjudicacions urgents d’ajudes públiques durant la pandèmia de covid i també en la gestió dels fons europeus NextGeneration. Una de les intencions és que cap col·lectiu social es quedés fora de les ajudes públiques per desconeixement dels seus drets.

L’últim dels punts importants en la trajectòria d’Antifrau fins ara és la llei 2/2023 de protecció dels alertadors, que ha convertit l’OAC en l’autoritat independent a Catalunya encarregada d’aquesta matèria i de la supervisió dels canals interns de denúncies en empreses i administracions públiques.

De fet, aquestes noves competències afegeixen molta feina a l’OAC, que, amb les limitacions pressupostàries, legals i de personal actuals, ha d’optar en el futur per les eines informàtiques per intentar automatitzar el màxim possible els processos i deixar la supervisió humana per a les tasques menys rutinàries.