De lliures i tirans: un assaig incòmode, però necessari, sobre el poder desmesurat i la cohesió forçada

De lliures i tirans: un assaig incòmode, però necessari, sobre el poder desmesurat i la cohesió forçada

Els autors Manuel de Miguel i José Ignacio Ruiz presenten “De lliures i tirans: felicitat i democràcia en la postmodernitat” (Editorial Rialp), un assaig que busca sacsejar consciències i provocar reflexió sobre el rumb de les societats contemporànies.

L’obra, disponible des del 3 de novembre, analitza la tensió entre llibertat i poder en un món marcat per la globalització i l’avenç tecnològic.

El llibre planteja una pregunta de fons: què passa quan les societats sacrifiquen la llibertat en nom del confort? Segons els autors, les democràcies occidentals han evolucionat cap a models que, sota l’aparença de protecció, fomenten una cultura de submissió i dependència dels estats. “El poder ja no s’imposa amb força, sinó amb algorismes, subsidis i narratives anestesiants”, adverteixen.

Amb un to directe i sense concessions, De Miguel i Ruiz analitzen els grans reptes del segle XXI: la fragilitat de les democràcies liberals, la desinformació, la feblesa ètica i cultural, el deteriorament del model econòmic i la manipulació de l’opinió pública. L’assaig interpel·la el lector amb preguntes incòmodes: som realment ciutadans lliures? Podem ser lliures sense cultura, esforç i responsabilitat? On és el límit del capitalisme d’estat?

Lluny de caure en el catastrofisme i des de la mirada dels ciutadans, “De lliures i tirans” proposa una visió global que connecta economia, història, filosofia, política i tecnologia, i ofereix eines per comprendre la complexitat del nostre temps. Els autors defensen la necessitat de recuperar el pensament crític, la participació activa i el coratge.

Els autors conviden a trencar l’apatia social i a reivindicar la llibertat com un exercici quotidià i no com una concessió del sistema. L’assaig és una crida a despertar, amb un missatge clar: “el canvi és inevitable, però estant encara a temps de ser feliços i lliures, la inacció resulta inacceptable”.